Cap de setmana

Bufff... demà de nou a la feina. Cada cop es fan més curts els caps de setmana, el temps passa volant. Arribes al divendres entonant feliçment una cançó i congratulant-te pels dos díes sencers que tens per devant, per tu solet, i abans de que acabis amb les últimes notes, ja estàs posant el despertador per llevar-te dilluns al matí i tornar al tajo. I això que aquest ha estat una mica més llarg que la resta. T'explico: ara fa una setmana ha començat a treballar a mi a l'@tic una noia per les tardes. M'ajudarà amb els tallers i en general amb la gestió de la sala. Jo ara puc anar un matí més a la setmana a la feina, i lliurar així una tarda a la setmana, la tarda del divendres. Per primer cop en uns 3 anys els divendres tarda lliures! Veurem si és sostenible.

Curt o no, ha estat un cap de setmana aprofitat, tot i la pesada pluja del dissabte. Voliem anar a fer una excursió per alguns poblets dels voltants de Barcelona i ho vam haver d'aplaçar per diumenge, substituint-lo per una sessió de compres pel Gran Via 2. M'he fet amb una camisa de floretes per l'estiu que t'he d'ensenyar un dia d'aquests. Espero que amb el temps la Sil s'hi acostumi... :)

Aquesta tarda, abans d'anar a casa l'àvia a veure una tia meva que ha vingut del Brasil, he aprofitat per passar algunes fotos que vaig fer ara fa unes dues setmanes, a una costellada a Can Valero, i algunes més de la torre dels meus avis, aprop de Monistrol. La van construir ara fa molts anys, patrimoni familiar d'aquests que se suposa que han de passar de pares a fills i nets... però mira per on, per aquelles jugades estranyes del destí i les lleis urbanístiques, s'han de fer unes reformes que ells no poden costejar... així que la venen d'aqui unes setmanes. Hi vam fer el "darrer dinar", i vaig aprofitar per inmortalitzar alguns dels indrets que millors records em porten. Et deixo, doncs, amb aquest recull d'imatges desordenades com a comiat de bona nit. Tapa't.

Records i Imatges

Mestres de la brasa en acció EL vici és el vici Pintxos a la Parrilla d'en Valero La bellesa sura damunt la buidor. L'àvia al gronxador Mite-les que felices. Quina llàstima... ...no hi tornaré a seure-hi més el cul, aqui. Quina manera d'acabar els dies... ...ofegant-se al fons de la font on solia pixar-se... Les seves eines el trobaran a faltar. Jeien silenciones, com conscients del comiat. Vaig haver de resistir-me a bufar... Qué gran! L'entrada al soterrani. Les llums, el terra i les eines del garatge donaven de si... ...per passar una bona estona... ...jugant-hi... ...i buscant coses estranyes a fotografiar. La barbacoa... la barbacoa... Últimes guspires. El Fluky estava tremendo. El polaritzador creava jocs de llums i reflexos molt bonics. Una imatge preciosa... veure el camp de l'avi amb els ametllers en flor. La felicitat està en les petites coses, ja se sap. Aqui vaig aprendre a remar... Compartint la brisa. Gibert's Family. Una posta de sol al més pur estil 'Senyor dels Anells' En pocs minuts les llums canviaven d'una manera extraordinària. Una vista general per acabar el recull.