Què ràpid passen les coses bones... Finalment el concert de la platja va sortir força millor del que tots esperàvem... perquè, reconeguem-ho, cap de nosaltres havia depositat moltes esperances en el concert. Portàvem la desconfiança en silenci... o no, chatines? ;) Molt millor per la quantitat de gent que es va arreplegar al lloc assenyalat, portats pel bon temps i l'ambient festiu que es respira a la platja aquests primers dies de calor, amb els nous xiringuitos. I molt millor perquè, tot i els problemes tècnics inicials, els amplis desapareguts, els tècnics que no acababen de trobar el botó de "connectar guitarra al monitor de l'Albert" i l'absència inesperada d'alguna personeta, la cosa va sonar bé. Tot just ahir recollía la opinió d'un espectador: "Ara ja t'ho puc dir amb sinceritat: l'any passat per Sant Joan vaig pensar que no sonàveu gaire bé en directe, però ahir a la nit a la platja em vau sorprendre..."

Bueno, aquí van las fotos. Lo que ocurrió, más tarde desde el trabajo. Mientras tanto también puedes leer la crónica de Ruben en Neburx. ;-)

Nanos, si aquesta és la primera versió que grabem... el màster que fem a la Capsa pot quedar espectacular. Se felicita a los asistentes. Teniu la versió completa i la versió "karaoke" al FTP per poder practicar aquests dies. Apa, ara a treballar a casa que estarem uns quants dies sense assajar!

Actualització: Penjada la versió remasteritzada (ara, segueix estant gravada cutrement amb el meu portàtil al buc d'assaig...)

Em faig repetitiu amb lo de "aquesta setmana he estat molt enfeinat, i bla, bla, bla...", ho sé. Però no hi ha més, és la veritat. I el més fotut de tot és que quan hagi acabat totes les feines seguiré igual de pobre... Però bé, é lo que hay. De moment he aprés a, tot i estar de curro fins les orelles, no agobiar-me, i anar fent granet a granet com les formiguetes, una horeta per aqui, dues per allà. On he arribi, he arribat, i si alguna cosa es queda per fer, em sap molt de greu, disculpi'm, "estamos trabajando en ello". Currant, però sense nervis. Que després surten aliens a la panxa.

Faig un break per anunciar la propera publicació de la web de Kompotser (el nostre grup de música), i del fet que la web estarà allotjada a un servidor ubicat al traster de casa meva, i farà servir el gestor de continguts en què estic treballant (la base d'obokaman.com). La idea és fer servir la web com un diari dels progressos musicals i vitals del grup, publicar-hi la nostra música sota llicència copyleft, anunciar concerts, penjar fotos... Per fi la web oficial. Amb dos dissenyadors al grup era irònic que encara no la tinguèssim. Ja se sap: "en casa del herrero..." La podràs trobar als propers dies a http://www.kompotser.com . Ja anunciarem la inauguració oficial.

Portàvem ja alguns mesos amb els preparatius per aquest cap de setmana. Un parell de dies de desconnexió urbana i convivència rural a la casa dels meus pares a Castelló, amb la música com a fil conductor, van ser la manera escollida per provar de posar-nos les piles amb les cançons noves i endreçar una mica les idees. Hem incorporat noves cançons al repertori i hem recuperat alguns dels antics temes dels primers anys KPS, així que calia que fessim una sentada tots junts per escoltar-les, comentar-les, assajar-les... Molt difícil de fer en els assajos-llampec que fem a La Capsa.

Durant els darrers dies era palpable als mails que hem intercanviat el nerviosisme i les ganes acumulades entorn aquest "stage" musical. Com no cabia d'una altra manera, el recés espiritual-lúdico-creatiu ha estat un éxit. I no només per la part estrictament musical, ja que al cap i a la fi només hem pogut fer el "Torna Aviat" i "La Palmera", apart d'escoltar les noves del Xavi i el Ferran, i posar a prova el nou teclat Trition de l'Hèctor. La cosa és que crec que tots necessitàvem aquest intensiu de veuren's i compartir 48 hores seguides els uns dels altres. El ritme que portem al dia a dia és molt intens, i les hores que dediquem al grup no són gaires, el que fa que alguns de nosaltres ens veiem per poca cosa més que per tocar, i això s'acaba notant. És per això pel que crec que ens feia falta aquest intensiu de riures, de pòckers, d'acudits dolents, de recordar batallitas, d'aguantar els pets de l'Esteve (no ha estat a l'alçada d'altres cops, tot sigui dit), de fer els tronquitos, de fumar uns canutos, de criticar els oblits del Ruben... Un Gran Hermano sense càmeres, vaja. La idea ha funcionat.

Aqui tens les imatges que ho confirmen: els Kompotser van estar a Can Brians. Malgrat les cagades, que al menys per part meva van ser històriques, el concert va ser molt divertit, gràcies al bon rotllo i les ganes que va ficar el nostre públic. Fins i tot alguns d'ells que tenien un grup dins la presó ens van fer de teloners amb un parell de temes. Ens van deixar bocabadats. Llàstima que haguèssin d'estar asseguts a les butaques del teatre... si no, estic segur que no s'haurien ficat a ballar i cantar. Inoblidable el final de concert cantant Sabina: "Mucha mucha policia, mucha mucha policiaaa, policiaaa, policiaaaaa!!!". Tota una experiència.