Amb un 99,22% dels vots escrutats CiU guanya de llarg les eleccions, amb 11 diputats més que el seu seguidor mer proper, el PSC. Tot i així, la suma d'escons de PSC, ERC i IC els permetríen formar govern i repetir la fòrmula del tripartit. Montilla i Saura hi semblen disposats, però Carod, de moment, s'ha mostrat caut ( que ja és estrany en ell... ) i ha preferit esperar per pronunciar-se. CiU + ERC sería una fòrmula guanyadora tambè, tot i que ambdós partits han assegurat durant la campanya que no buscarien el recolzament de l'altre. En qualsevol cas, no podrem saber res segur fins possiblement demà o demà passat. En política ja se sap: les promeses duren... fins que convè.
He de dir, des d'un plànol més personal, que aquestes eleccions han estat unes de les més complicades que he viscut, des del punt de vista d'elector. He vist a la gent desorientada com mai a l'hora de confiar el seu vot. Hi ha un desencís generalitzat que ha deixat "orfes" moltes inquietuds ideològiques del país, un desencís que s'ha reflexat, com no podía ser d'altra manera, en una baixada considerable de la participació.
Tinc la impressió que en aquesta ocasió s'ha donat un fenómen curiós: cap dels candidats ha aconseguit connectar amb la gent, i fins i tot votants "de tota la vida" s'han trobat amb dubtes existencials devant del ridícul o les excentricitats dels líders de les seves formacions.
- Montilla: col.locat a dit des de Madrid i amb menys carisma que una sabata.
- Mas: el perd la supèrbia.
- Carod: mare meva... de vegades em sembla més un pagés que un polític, per poc seriós i per ingenu.
- Saura: Aquest no fa soroll... però de tan poc sembla que no tingui sang sino orxata.
- Piqué: Ai pobre... cada cop que intenta moderar les seves postures li cau una colleja dels germans Acebes-Zaplana, recordant-li a quin partit deu pleitesía...
Total, si ho hagués de resumir en poques paraules: les eleccions del desconcert i el desencís.
Més informació: Vilaweb informa que quatre blocaires fan el seguiment en directe del procés electoral
