L'aniversari d'Obokaman

Queden tan sols uns pocs dies per què obokaman.com compleixi un any com a weblog (feia força temps que el domini estava online, però entendràs que no em sentís gaire orgullós d'una cosa com aquesta. ^_^U ) I diuen que aquests són moments per detindre's i fer balanç, per veure fins a on volíem arribar i què és el que realment hem aconseguit, plantejar-se un redisseny, un canvi d'orientació... I això ho faig al missatge nº 92, el que ens ve a dir que més o menys he escrit un post cada 4 dies. Crec que no està gens malament, donades les meves pretensions inicials...

El diari col·lectiu d'obokaman va veure la llum a finals d'Agost del 2002, tot i que al principi en tenia ben poc, de col·lectiu: com a molt les participacions en forma de comentaris als missatges. Va sorgir en un moment en que confluïen diversos motius ben diferents: en el plànol personal tenia força merda al pap que no sabia ben bé com buidar, després havia estat tot l'agost treballant en el disseny i la programació de diverses webs, i passava força hores pillat a la x@rxa, llegint manuals i intentant ficar-me amb un nou llenguatge de programació, el PHP. Per una d'aquelles casualitats de la vida, vaig anar a parar a la pàgina de la Mer, Poesía Malvada de mans d'un company de jocs de l'IRC, i em va enganxar. Un blog. Allà hi dibuixava, hi escrivia, hi desvariava, recitava, plorava... d'una manera natural, personal i espontània. A partir d'allà vaig començar a rebotar d'un blog a un altre i vaig veure que hi havia com una mena de 'moviment weblogger' i que, tot i basar-se en esquemes similars, la variabilitat era increïble. Cadascú li donava un toc diferencial al seu blog. Tot i que la temàtica dominant era la personal, hi havia weblogs sobre tecnologia, sobre programació, que tractaven temes de disseny, humorístics, poti-potis una mica de tot... I amb una característica en comú: els seus responsables les actualitzaven periòdicament en forma de missatges ordenats de manera cronològica i es podien efectuar recerques als seus arxius d'informació.

Així doncs, em vaig engrescar i vaig decidir tirar endevant la idea que em rondava pel cap, i que totes aquestes pàgines van acabar de perfilar. Volia, com tot principiant, que a la pàgina hi haguès una mica de tot: música, dibuixos, fotografíes, textos, notícies, fòrums, xats, una ràdio online... i que la gent poguès participar a totes elles: la participació col·lectiva era una cosa que havia trobat a faltar a la majoria dels weblogs que visitava. Poc a poc em vaig adonar que tot allò era molt maco, però que sense una orientació clara i concreta, i tambè per la meva limitació en quant a coneixements, allò no funcionaria de cap manera, així que vaig decidir fer les coses com sempre ens adonem que les hauriem d'haver fet un cop ja portem massa feina feta... poc a poc. El primer missatge es publicava el 25 d'Agost, utilitzant l'aleshores precari sistema de gestió de continguts, que crec que ni tan sols preveia l'us de comentaris. A partir d'allà ja va ser xino xano, segons anava aprenent coses noves sobre el funcionament de PHP i altres moneries. La ràdio va funcionar durant una bona temporada, va aparèixer el Bloc de Notes a partir de la idea del Mensajeitor, la secció de fotos amb alguns fons de pantalla... I la pàgina va començar a prendre vida. Mai no va tenir (ni té :D) una afluència massiva de visites, de fet mai no l'he buscada tampoc, però quan de tant en tant queia un comentari o un missatge al bloc, òstia, doncs em feia una il·lusió tremenda. Empès per aquests vaig acabar de tirar endevant tota la part de participació col·lectiva que tindria la pàgina, que al cap i a la fi era la que donava nom a la web: el diari col·lectiu. El van seguir l'oekaki (un tauler per dibuixar online) i el lector de blogs (una aplicació pròpia que permet llegir els darrers missatges de diversos blogs). Finalment, les darreres actualizacions de la web que hi ha hagut han tingut a veure amb la fotografia: per una banda, el fet de que es puguin afegir fotos als missatges del diari col·lectiu i la renovació de la secció de fotografíes de la web (per fi he aconseguit muntar un àlbum en condicions!)

I així arribem a la versió actual d'obokaman.com, no gaire diferent visualment d'aquella primera edició del 25 d'Agost del 2003, però força més treballada i "útil". I és això tot? Doncs no, la veritat és que això només ha estat un repàs a la part més técnica de l'assumpte, que possiblement sigui la menys important... Darrera de tot això hi queden centenars de records, de nits en vela i llàgrimes amb música al costat del teclat, de llargues esperes sense fí, de retrobaments, de paraules d'amor i de desamor, de capsetes de lletres que he guardat darrera de la teva pantalla, de sentiments embotellats sense conservants, i de gent molt interessant que he pogut conèixer a través de la web (gràcies pels moments i els pensaments compartits, a la efímera, l'^andra^, el Pisuke, el Dies, Caleidos, Morgana, en Jose Miguel, el Lunatico, caminss, cuac!... i a tots els altres que dec oblidar de ben segur. Als que us veig en persona tambè gràcies per passar-vos per la versió on-line de l'Albert. :D Les gràcies pels bons moments que compartim ja us les dono en viu sempre que puc.)

Ara puc dir que he aconseguit el que buscava amb la pàgina: crear una via d'escapament mental virtual per les meves inquietuds i posar en pràctica els coneixements tècnics que vaig adquirint sobre programació i disseny web. Què passarà a partir d'ara? En què es convertirà obokaman.com? Deixaré d'escriure poc a poc fins a deixar de costat la web com sembla ser que estan predestinades la majoria d'aquestes webs que durant una època semblaven sortir com bolets? No ho sé pas. Ara possiblement tinc menys temps per dedicar-li, però mentre em segueixi aportant coses noves i interessants de ben segur que no la deixaré de banda, així que possiblement queda corda per estona.

Recuerda que puedes traducir el mensaje desde aqui.

Albert García Gibert

Cofounder and former CTO of Uvinum. Founder of Obolog and Splitweet. Father of Júlia & Abril. I'd like to travel more and improve my guitar skills.

El Prat de Llobregat, Barcelona https://twitter.com/obokaman