¿Quieres tener tu propio blog?
Les Llufes Extraordinàries
Finalment, per sort, sembla que a principis de la setmana vinent mon avi rebrà l'alta i podrà tornar a casa. Vam coincidir amb la meva tia al Pilar, i com que el concert de Pets començava tard a la nit (de fet encara no teniem gaire clar si no el suspendrien per la pluja ininterrompuda...) vam quedar per anar al Capri a les nou a veure "La Liga de los Hombres Extraordinarios". Què voleu que us digui? Després de les crítiques rebudes per totes bandes, ja no sé si es que m'esperava un veritable trunyo o si realment em va semblar entretinguda... El cas és que no s'em va fer pesada, no em va semblar tan dolenta com m'havien dit i havia llegit...
No sé si és tan difícil canviar el xip quan es va a veure una pel·lícula d'aquest tipus. És a dir, no vaig anar al cinema amb les mateixes pretensions quan estrenaven "Dancer in The Dark" que quan vaig anar a la estrena de "X-Men". I totes dues van assolir les esperances que havia depositat en elles (bé, les van superar). I no es tracta de comparar un tipus de cinema amb l'altre, crec que es medeixen amb barems diferents. No entra en cap ment preguntar-se si era millor Beethoven que els Queen. I ambdós feien música. Tornant a la peli: segons he sentit, coses com la monumentalitat del Nautilus, navegant pels canals de Venècia sense importar el seu calat, anacronismes com armes automàtiques i Rolls Royces al finals del segle XIX, o un equip format per personatges literaris-de ficció tan diversos i diferents resten credibilitat a la peli. Home... En Superman volava, i no crec que fos un punt que restés credibilitat a una peli d'aventures i ciencia-ficció. Superat aquest punt, sí es cert que l'argument es penja en alguns casos i et descol·loquen alguns girs argumentals o la resolució "per art de màgia" d'algunes incògnites que van sorgint a la peli. Un punt el personatge de Jekyll y Mr. Hyde, en lluita interior continua entre les seves dues personalitats o la classe i la elegància d'un Dorian Gray que es mou per sobre del bé i del mal. En definitiva, una peli de ficció, d'acció (d'això no en falta) i aventures més que correcte. No puc dir si han estat fidels a la obra literària original i el còmic, ja que no he tingut oportunitat de comparar-los. Jo en vaig sortir content. Peli crispetes. ;-)
Tot sortint del cinema ens vam creuar amb el correfoc, que aquest any acabava una mica abans d'arribar a la Plaça Catalunya per la fotuda pluja. No vaig poder estar-m'hi gaire estona disparant, havia quedat al Café de Fran amb l'Esteve i la Marian. Un cop allà, la música de coples i pasodobles que m'arribava de l'escenari de la plaça em va fer dubtar de la fiabilitat de les meves fonts d'informació... Un concert de Pets seguidament als temes de la Pantoja i la Rocío Jurado?? Doncs es veu que si, la falta d'escenaris es va fer patent, i es van haver d'arreglar amb el que hi havia. Una mica més tard del previst, a les 12 i mijta, sonaven ja les primeres tonades dels de Constantí. Segons explicàven, el darrer concert de la gira, i per ser al Prat certament van tenir molta més audiència de la que cabia esperar. Vam disfrutar força, tot i que com més tard comentariem, ni molt menys com ho haguèssim fet fa 5 o 6 anys si els haguèssim tingut tan aprop. I pensar que els Kompotser podriem haver telonejat aquest concert. No feiem més que imaginar la plaça Catalunya retonrnant-nos amb l'eco les notes de la intro de Perdent el Nord... ^_^U Després unes cervesetes i cap a casa. El tema timba a la rebotiga de la office no va calar, així que vam fer via aviat.
Faig una ullada al voltant i crec que tot això necessita una mica d'ordre, així que vaig a ficar-m'hi per estar llest quan arribis. Ahir a la nit et vaig trobar molt a faltar, saps? Espero que t'agradés la cançó que et vaig enviar creuant la península. ;) Fins després!
Correfoc
i Concert Pets |
||||||||||||
|
||||||||||||
