Ratas del Cielo

Hemos vuelto, estamos enteros, y tenemos más ganas de saltar de las que teníamos antes. ¡¿Cuándo repetimos?! És una experiencia increíble, recomendable 200%. Si se os presenta la oportunidad y os lo podéis permitir, ni lo penséis. Problemas, prisas, nervios, miedo... una vez has saltado (te han hecho saltar, de hecho) ya queda todo atrás. Pause. Silencio, paz... Cuando llegas intentas explicara los demás por lo que acabas de pasar, pero también te das cuenta en los ojos de los que han saltado contigo... Con palabras? Imposible. Un cruce de miradas a la puerta de un avión a 4000 m. de altura 5 segundos antes de saltar al vacío puede decir mucho más... ;-) Hemos quedado esta tarde para ensayar (dentro de 10 minutos, de hecho) así que os dejo algunas fotos, mañana ya hablamos con tranquilidad. Hasta luego!

Esteve intentant assimilar la situació. Una hora després ho tornaria a provar, pero aquest cop penjat d'un tio, amb el cap fora d'un avió a 200 Km/h.

La felicitat dels ignorants. No sabem el que ens espera.

Silvia i Marian al Winny.

La Guida i la Sílvia cobreixen l'event.

Aquí la sèrie de saltadors anònims. Som nosaltres, però encara no he distingit qui és qui.

Nº 2 de la serie.

Nº 3 de la sèrie.

Nº 4 de la sèrie.

L'Esteve ja ha saltat. 'Sóc un tio gran', se li nota a la cara o no?

Si... a la Marian tambè se li nota a la cara que ja ha fet el salt.

L'Esteve amb la seva mega-ruleta.

Winny amb l'equip de só a tota potència. :D

Després de sentir la velocitat per terra i àire només ens quedava el mar.

Persecucions pels canals d'Empuria Brava, posant al límit la potència de les nostres embarcacions... ¬¬U

Realment eren força resistents... Van aguantar bé les embestides contínues.

L'Esteve i la Marian amb cara de satisfets.

Fí de nit amb vici i diners. De vici no sé, però de diners va haver-hi alguns que no en van veure gaire.

I la conclusió del día...